Origens de la Filà d'Espanyoletos.

Els origens de la Filà es remonten a una Filà anterior, la “Antigua Española”, que va existir des de 1870 fins a 1900, que a la vegada provenia d’una filà anterior que va desapareixer el 1869 anomenada “Tomasinas”.

Tot comença a l’any 1903 quan 20 persones del poble, moltes relacionades amb les filades anteriorment esmentades van tindre la determinació de fundar la nova filà, aquestes persones van ser:

 

José Aynat Belda
Gabriel Aynat Belda
Blas Bernat Calatayud.
Vicente Bernat Pérez.
Miguel Casa Gabriela.
Demetrio Casa Alcaraz.
Remigio Herrero.
Gregorio Ferre Santonja.
Juan Bta. Piedra Bernacer.
Modesto Beneyto Alexandre.
Vicente Colomer Beneyto.
Juan Bta. Sempere Colomer.
José Mª Juan Francés.
Manuel Ferre Molina.
Manuel Orquín Guillem.
Martín Iborra.
José Domenech Domenech.
Pedro Vañó.
Manuel Iborra.
Juan Bta. Navarro Ferre.


La nova Filà va pendre el nom i uniforme del pintor xativí Josep Ribera, més conegut a Italia per “Il Spagnoletto” degut al seu oritge i a la seua baixa estatura, que va derivar en "el espanyoleto", donant lloc posteriorment al nom de la nostra Filà.

Com que la Filà d'Espanyoletos va reemplaçar a "l'Antiga Espanyola", la qual, alhora ho havia fet amb les "Tomasines", varem seguir tenint els mateixos privilegis d'aquelles, es a dir, ostentar el càrrec de Capità Major i aportar el personatge de l'Embaixador per a tots els actes de festes, principalment a les embaixades. El Capità Major costejava les despeses de la Festa i per aconseguir-ho, comptava amb el suport del veïnat a través de l'Acapte, seguint-se la tradició de forma simbòlica en l'actualitat.

Així van començar les primeres festes en les que la nova Filà anomenada “Filà d’Espanyoletos” va participar, ja fa més de cent anys (que es diuen prompte), i no poques coses han canviat des d’aleshores.

Com per exemple, fins als anys 40 es duia una espasa al cint durant els actes oficials, però, avancem un poc més a la història de la Filà. Es va participar amb normalitat en les Festes celebrades fins el 1926 que degut al baix nombre de festers actius, la Filà no va poder participar eixe any.

Un poc després, com tots sabem, un colp d’estat va desencadenar la Guerra Civil Espanyola i les festes no es van celebrar durant els anys de 1937 a 1939. Les festes en honor a S. Blai tornaren el 1940, després de 3 anys sense festes i amb una població empobrida, no va ser fins a la dècada dels 50 quan es comença a ampliar el nombre de festers, fins arribar a les dècades dels 80-90 quan es veu un autèntic boom de socis que obliguen a la filà a construir el nou maset que tots gaudim.

La història del segle XXI encara està per escriure.